Aigües Termals en la mitologia grega

Les Aigües termals en la mitologia Grega:

Des de el punt de vista cosmològic, es va creure que l’aigua era l’origen de l’univers; des del tècnic, es van inventar grans artificis fins avui utilitzats;  en enginyeria, van realitzar projectes i obres espectaculars; mitològicament, deus i divinitats aquàtiques van inundar la seva forma de viure i creure; i geogràficament, el mar va ser el gran acompanyant d’aquesta civilització.

L’ aigua com oci i salut:

Les termes en el seu origen eren dependencies dels gimnàs i contaven únicament amb aigua freda en un primer moment encara que més tard es conserven elements de calefacció de l’aigua.

A partir del segle V aC, es van començar a convertir en complexes instal·lacions l’ús estava associat tant a actes rituals, medicinals com atlètics.

A Delfos i Olimpia queden restes d’un bany públic del segle V. Aquestes instal·lacions oferien banys de vapor i piscines mixtes d’aigua calenta, tíbia i freda. El bany es va convertir així en un complicat ritual de cures corporals, que incloïen la practica d’exercici, massatges amb olis especials, una successió de banys a diferents temperatures, la neteja a fons de la pell i, al final, un nou ungiment amb cremes i altres olis.

Existien en el mon grec diferents divinitats sanadores: Artemisa que, encara verge, era com la protectora dels parts i del creixement dels nens, a amés es considera la deessa que cura l’Alma, relacionada amb les curacions per les aigües termals, sobre tot de les malalties relacionades amb trastorns femenins i esterilitat.

Aquests temples estaven sovint edificats en llocs de bellesa natural, amb aigua abundant i en ocasions regats per manantials i fonts minerals medicinals. Al costat d’ells es van construir nombrosos locals per residencia dels sacerdots, metges, infermers i acompanyants, així com altres per a banys i exercici gimnàstics.

Els sacerdots que regien el temple rebien als infermers amb un relat de les curacions principals allà aconseguides. El malalt participava en les cerimònies principals de culte, realitzava la ofrena i el sacrifici a Asclepios i passava per un ritual de abstinència o dieta, banys, massatges i uncions, vida tranquil·la i relaxada, que li preparaven per passar al descans d’una o dos nits en l’interior del temple.

Al obtindre la cura era costum que el malalt dediqués un exvot en metall o en cera de l’òrgan afectat, com es va fer després en els temples romans o cristians fins als nostres dies.

També existien fonts milagroses que donaven salut, no sols física sinó que també mental. Pels passadissos del temple de Pérgamo, en Àsia menor, encara es conserven petits canals pels que l’aigua circulava, el rumor melodiós calmava la tensió psíquica, en el que s’ havia considerat, pel seu us de la helioteràpia, el primer sanatori mental del mon.

Aigües Termals Greges

Aigües Termals Greges:

Relació amb el treball:

La relació que hi ha son les aigües termals, els grecs les utilitzaven com a medicina.

Conclusions:

Jo he realitzat el treball cercant diferents pagines a Google sobre les aigües termals i la mitologia grega, una vegada he buscat diferents pagines d’informació he agafat la que hem semblava més interessant. Quan he analitzat l’ informació he buscat unes imatges a Google  he buscat la relació amb el treball i per últim he fet la bibliografia.

Bibliografia:

Informació: www.uned.es

Imatges: google imatges